Amb la LOMCE es vol reduïr el valencià al 36%
Les
principals federacions de pares de l'ensenyança pública s'han unit a Escola
Valenciana en una campanya de queixes pel decret del currículum de Primària de
la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Ensenyança (LOMCE) a la
Comunitat Valenciana i que permiteix als centres reduir els assignatures
impartides en valencià fins al 36%.
No pot ser que una nova llei supose un retrocés en l'àmbit lingüístic del valencià, no es que es deuria fer tot en valencià i desaparèixer la línia en castellà, però tampoc es poden suprimir hores de la nostra llengua, el vehicle principal de transmissió de la nostra cultura.
L'associació Escola Valenciana ha reclamat hui davant del grup de minories tradicionals, comunitats nacionals i llengües del Parlament Europeu, a Estrasburg, una directiva que garantisca els drets lingüístics i protegisca les llengües minoritàries a Europa, com és el cas del valencià.
La intervenció d'Escola Valenciana en l'Intergrup de Llengües del Parlament Europeu forma part de la ronda europea d'esta organització per a exposar davant de les instàncies internacionals la discriminació lingüística dels valencianoparlants, que es va iniciar el passat mes de gener en l'ONU, en Ginebra.
El que opina Albert Rivera (Ciutadans) sobre la llengua valenciana, les Falles i els bous
El president de Ciutadan's, Albert Rivera, ha defensat este dijous durant una conferència a València la normalització institucional del bilingüisme en aquelles comunitats, com la valenciana, amb una llengua pròpia, de manera que es garantisquen els drets lingüístics de tots els ciutadans. A més, ha instat a "dejar de tirarnos la lengua por la cabeza" com a arma política. Així s'ha pronunciat Rivera en Nova Economia Forum, on ha recordat que la Constitució establix l'obligatorietat de "proteger les lenguas cooficiales". "Estoy absolutamente convencido del bilingüismo oficial en las instituciones, en la escuela; vengo de una tierra donde sólo hay una lengua en la escuela, en las instituciones y el Parlamento", ha lamentat. Enfront d'això ha apostat per la normalització del bilingüisme, com va dir Adolfo Suárez, "haciendo normal en las instituciones lo que es normal en la calle".
"Una de les principals conclusions a què s'ha arribat és que a nivell del cervell no hi ha diferències entre les persones bilingües i monolingües quan escolten el seu idioma matern, però sí quan el a parlen", ha explicat Albert Costa.
Els investigadors han observat que "els monolingües tenen un ús més eficient de les àrees típiques del llenguatge, que es complementa amb l'ús d'altres àrees cerebrals", segons Costa.
"L'estudi ha posat de manifest que les persones monolingües, quan realitzen tasques de denominació, són lleugerament més ràpides que els bilingües", ha apuntat Costa. Segons l'estudi, els monolingües utilitzen més que els bilingües àrees cerebrals pròpies del llenguatge que es complementen amb altres àrees del cerebrals"
No pot ser que una nova llei supose un retrocés en l'àmbit lingüístic del valencià, no es que es deuria fer tot en valencià i desaparèixer la línia en castellà, però tampoc es poden suprimir hores de la nostra llengua, el vehicle principal de transmissió de la nostra cultura.
Escola demana al Parlament Europeu que protegisca la llengua valenciana
L'associació Escola Valenciana ha reclamat hui davant del grup de minories tradicionals, comunitats nacionals i llengües del Parlament Europeu, a Estrasburg, una directiva que garantisca els drets lingüístics i protegisca les llengües minoritàries a Europa, com és el cas del valencià.
La intervenció d'Escola Valenciana en l'Intergrup de Llengües del Parlament Europeu forma part de la ronda europea d'esta organització per a exposar davant de les instàncies internacionals la discriminació lingüística dels valencianoparlants, que es va iniciar el passat mes de gener en l'ONU, en Ginebra.
El que opina Albert Rivera (Ciutadans) sobre la llengua valenciana, les Falles i els bous
El president de Ciutadan's, Albert Rivera, ha defensat este dijous durant una conferència a València la normalització institucional del bilingüisme en aquelles comunitats, com la valenciana, amb una llengua pròpia, de manera que es garantisquen els drets lingüístics de tots els ciutadans. A més, ha instat a "dejar de tirarnos la lengua por la cabeza" com a arma política. Així s'ha pronunciat Rivera en Nova Economia Forum, on ha recordat que la Constitució establix l'obligatorietat de "proteger les lenguas cooficiales". "Estoy absolutamente convencido del bilingüismo oficial en las instituciones, en la escuela; vengo de una tierra donde sólo hay una lengua en la escuela, en las instituciones y el Parlamento", ha lamentat. Enfront d'això ha apostat per la normalització del bilingüisme, com va dir Adolfo Suárez, "haciendo normal en las instituciones lo que es normal en la calle".
"Respeto mucho los debates entre filólogos, no soy filólogo y no pretendo entrar (en el debate); he leído de todo, hay quien defiende una cosa y la contraria, no voy a entrar en eso", ha senyalat en referència al valencià i el català.
Un estudi de la Universitat Jaume I posa de manifest que les persones monolingües, quan realitzen tasques de denominació, són lleugerament més ràpides.
Les persones bilingües i monolingües presenten diferències a l'usar el cervell quan parlen la seua llengua materna, segons una investigació de la Universitat Jaume I de Castelló i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona que publica hui la revista "Brain & Language".L'estudi ha posat de manifest que en la realització de tasques de llenguatge, les persones bilingües i monolingües utilitzen de manera diferent les àrees cerebrals involucrades, encara que la llengua estudiada fora la nativa i la dominant. L'estudi ha sigut coordinat pel grup d'investigació de Neuropsicologia i Neuroimagen Funcional de la Universitat Jaume I de Castelló, dirigit pel catedràtic de Psicologia Cèsar Ávila Rivera, i ha comptat amb la col·laboració del grup d'investigació en Producció del Llenguatge i Bilingüisme (SPB) que encapçala Albert Costa, en el Centre de Cognició i Cervell de la UPF."Una de les principals conclusions a què s'ha arribat és que a nivell del cervell no hi ha diferències entre les persones bilingües i monolingües quan escolten el seu idioma matern, però sí quan el a parlen", ha explicat Albert Costa.
Els investigadors han observat que "els monolingües tenen un ús més eficient de les àrees típiques del llenguatge, que es complementa amb l'ús d'altres àrees cerebrals", segons Costa.
"L'estudi ha posat de manifest que les persones monolingües, quan realitzen tasques de denominació, són lleugerament més ràpides que els bilingües", ha apuntat Costa. Segons l'estudi, els monolingües utilitzen més que els bilingües àrees cerebrals pròpies del llenguatge que es complementen amb altres àrees del cerebrals"
XXXIV PREMIOS DE LA CRÍTICA LITERARIA VALENCIANA
En la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, ubicada en el Monestir de Sant Miquel dels Reis de la ciutat de València, s'han fallat hui, dissabte 11 d'abril de 2015, els Premis de la Crítica Literària Valenciana, en la seua XXXIV edició. Els guanyadors en les diferents modalitats han sigut:
(citem literalment de la pàgina de publicació: http://clave-escritores-valencia.es/acta-xxiv-premios-de-la-critica-literaria-valenciana/)
ENSAYO Y OTROS GÉNEROS
El jurado de Ensayo y otros géneros, compuesto por Francisco Agramunt,como presidente, Ana Noguera, como secretaria, y José Miguel Segura, José Luis Ferris, Miguel Catalán y Carmen Velasco, como vocales, acuerda por mayoría conceder el Premio de la Crítica 2015 a Manual de filosofía portátil, de Juan Arnau. Juan Arnau articula en su obra una aproximación tan entretenida como rigurosa a la historia de la Filosofía. Combina de forma exquisita un tono narrativo y pensamiento/conocimiento en el que recorre grandes nombres de la Historia del Saber. Leyéndolo se asimila de forma natural aquello de que “la filosofía ocurre en la vida porque es la vida”. Magníficamente escrito, entre el ensayo y la historia, con una prosa limpia, sugerente y didáctica.
Este premio quiere reconocer el esfuerzo de esta obra para procurar que la Filosofía recobre su espacio público, mucho más en estos momentos en que la enseñanza de esta materia está siendo desalojada de los planes de estudios.
Este premio quiere reconocer el esfuerzo de esta obra para procurar que la Filosofía recobre su espacio público, mucho más en estos momentos en que la enseñanza de esta materia está siendo desalojada de los planes de estudios.
NARRATIVA
El jurado de Narrativa, compuesto por Santiago Fortuño, como presidente, Carlos Ferrer, como secretario, y Ángel Basanta, María García-Lliberós, César Gavela, Juan Ramón Torregrosa y José Vicente Peiró, como vocales, acuerda por mayoría conceder el Premio de la Crítica 2015 a la novela El invitado amargo, de Vicente Molina-Foix y Luis Cremades, el retrato de dos jóvenes a través una prosa cuidada que reconstruye una época literaria mediante dos perspectivas distintas de una misma historia, con una meritoria profundidad emocional, en la que los protagonistas desnudan su interior y tratan de controlar sus vaivenes sentimentales.
POESÍA
El jurado de Poesía, compuesto por Ricardo Bellveser, como presidente, Jesús Peris Llorca, como secretario, y Rafael Coloma, Joaquín Juan Penalva, Ángel Luis Prieto de Paula, María Tomás, Rosa María Vilarroig y Amparo Andrés, como vocales, acuerda por mayoría conceder el Premio de la Crítica 2015 a la obra Ácido almíbar, de Rafael Soler, al considerar su propósito innovador dentro de la tradición poética española contemporánea, su lenguaje deslumbrante, sólida estructura y emoción contenida, que a veces se refugia en la ironía y sabia combinación de lenguajes poéticos, desde el coloquialismo al barroco.
PREMIO ESPECIAL
El plenario, a propuesta del jurado de Poesía, ha decidido conceder un Premio Especial a la trayectoria poética de María Teresa Espasa, atendiendo a su labor literaria en la Comunidad Valenciana, que merece un reconocimiento singular al conjunto de su obra, reflejada en su reciente antología Tanto y tanto silencio.
Los Premios están organizados por la Asociación Valenciana de Escritores y Críticos Literarios (CLAVE) y patrocinados por la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.
Los jurados de las diferentes modalidades de los Premios de la Crítica Literaria Valenciana están formados por críticos literarios de CLAVE y otras asociaciones, destacados profesores, escritores y periodistas. Preside los Premios José Vicente Peiró, siendo Amparo Andrés Machí la Secretaria General y Elia Saneleuterio Temporal, la Secretaria de Comunicación.
Para que quede constancia de todo ello, firman esta acta en Valencia, a 11 de abril de 2015,
No hay comentarios:
Publicar un comentario