OPINIÓ PERSONAL

VALORACIÓ

Ara que ja estem a finals de l'assignatura, podem anar fent una valoració més raonada d'aquesta.

• Primerament, el valencià com a llengua sempre ha sigut una assignatura que m'ha agradat i ja què normalment era dels alumnes més avançats de la classe, clar és que això era a l'institut no a la universitat. Com des de xicotet he anat a la línia en valencià i els meus pares encara que són castellanoparlants sempre han fet per aprendre valencià, m'han inculcat aquesta idea sobre la importància d'aprendre aquesta llengua. Per tot això quan varem començar el primer dia em vaig sentir còmode amb l'assignatura, però sobretot amb la forma tan peculiar que te la mestra en donar les classes. Crec que sense voler, fa que mantinguem l'atenció a classe amb totes les histories que les fan més lleus i entretingudes. També he de dir que la classe que li ha tocar a la pobre mestra és molt parladora i no li deixen moltes vegades donar la classe com ella voldria. 
• Segons s'ha anat desenvolupant i passant les classes hem vist com està d'implicada la docent en l'educació i com vol convertir-nos en mestres de veritat, ens vol transmetre uns valors que pocs docents ens transmeten e introduir-nos en les TICS, mitjançant per exemple el blog, que no és només una ferramenta que harem d'utilitzar en el nostre futur, com és mestre a casa, si no també una forma de que escriguem i llegim coses relacionades amb l'assignatura i l'educació i que portem al dia el temari.
• Una cosa que hem va cridar l'atenció va ser un dels últims dies que ens va agrupar d'una forma molt graciosa, ens va donar quadrats amb dibuixos i teniem que buscar al nostre grup, un recurs que ja sabem que podem utilitzar al nostre futur. 
• Com és normal també ens ha fet fer una exposició i un treball, però no un treball marcat amb pautes per ella i molt extens com és el cas d'algunes assignatures, si no un treball el qual el deixava lliure d'elecció, amb uns requisits mínims com és normal però lliure i d'una extensió normal i lliure.
• Ja a la fi del curs, hem aprés moltíssim sobre la llengua valenciana i sobre com es regeix a la nostra comunitat, PEV, PIL,.. què són totes aquestes coses, dades informatives sobre la escolarització dels alumnes en les distintes llengües, formes de donar classe (seguint moltes de les seues classes) i moltíssimes coses més que hem deixat plasmades al blog i altres del currículum ocult que ja hem interioritzat i que desgraciadament no te res de valor en les fantàstiques i clàssiques avaluacions.

ELECCIONS 

Ahir va tindre lloc les eleccions municipals i autònomes, aquestes s'han caracteritzat per l'evolució cap al canvi, un canvi precís tant pel que envolta a la cultura valenciana com pel país espanyol en general. 

Una volta fet el recompte dels vots, personalment hem vaig portar una sorpresa, per una part sorpresa i per altra un poc de decepció. Primerament, em vaig portar una sorpresa perquè després de tant de temps demanant el canvi ara es comença a veure una iniciativa de la població per a fer-lo realitat. La decepció ha vingut quan he vist que encara d'haver avançat en aquest aspecte, queda molt camí per recórrer, ja que el partit més votat a valència és el mateix des de 1991, 24 anys amb el mateix partit i la mateixa alcaldessa em pareix una barbaritat, no perquè siga del PP, em dona igual el partit que siga, crec que no podem estar en mans dels mateixos durant tants anys i la explicació la veig molt lògica. 

En el cas de que estiguen fent moltes coses bé, als vuit o dotze anys, es deuria de canviar obligatòriament, ja que les coses que estan fent bé els demés partits les continuarien fent i podrien corregir aquelles coses que sempre es fan no tan bé. 

En el cas de que no estiguen fent les coses bé, com és el cas actual a la nostra comunitat, no podem deixar que ens furten d'una manera desmesurada, tiren per terra l'educació, el valencià, tots els avanços des de l'inici de la democràcia i ens enganyen d'una forma tan fàcil. 

Quan ixes al carrer tothom critica al govern, però després ixen guanyadors. S'ha creat una vergonya col.lectiva en la societat de rebuig a acceptar que algú és del PP, conec a molt poca gent que accepte que és del PP, però després com hem dit ixen guanyadors. Tot això em recorda a un capítol de Los Simpsons on el president Quimby altera els resultats de les eleccions per obtindre la majoria i al carrer tot el món es pregunta com a pogut guanyar si no coneixen a quasi ningú que el votà, ja que va ficar als animals del cementeri de mascotes com a votants del seu partit. 

Espere que en la democràcia no hi hagen mans negres i que després del viscut en aquestes últimes eleccions continuem pel bon camí i es pugen ver canvis significants.